|
|
|
Si vostè ha renovat la pòlissa a partir del mes de gener del 2000 haurà vist que, fins i tot sense haver declarat cap sinistre en el període de vigència anterior, el rebut que se li ha presentat és superior al de fa un any.
A més, també haurà pogut comprovar que els mitjans de comunicació han donat tot tipus de notícies sobre aquest tema. Aquí exposem les raons que dónen les corredories i asseguradores per aquest encariment de les pòlisses que, en alguns casos, gairebé impossibilita acomplir la normativa vigent que, com vostè sap, obliga a assegurar qualsevol vehicle de motor. El perquè de l'augment del preu de les pòlisses obeeix al fet que les companyies asseguradores han suportat unes pèrdues tècniques en els darrers tres exercicis que ascendeixen a 372.000 milions de pessetes, quantitat que, en períodes d'interessos financers a la baixa, no pot ser compensada per a reequilibrar els resultats. D'altra banda, la sinistralitat s'ha incrementat, tant pel què fa al nombre d'accidents (a causa de l'augment d'ús del vehicle per la conjuntura econòmica) com el cost. Aquest augment respòn, en primer lloc, a l'obligació de pagar indemnitzacions més altes per dia de baixa i, en segon lloc, al fet que els sinistres han estat més greus i els tallers reparadors han encarit els preus, seguint la tònica general del mercat. El preu de les assegurances també ha pujat perquè la Direcció General d'Assegurances (DGS) aconsella les companyies que posin primes suficients per garantir la seva solvència. Són prou coneguts els casos de companyies asseguradores que no han pogut continuar la seva activitat per manca de reserves per a afrontar els seus compromisos; al capdavall, n'han sortit perjudicats no solament els assegurats d'aquestes companyies sinó tots els conductors, ja que les entitats públiques que gestionen aquests compromisos (CLEA i Consorci) es financen mitjançant els impostos i recàrrecs que paguem tots els assegurats. Finalment, el frau de tot tipus, com ara les persones que circulen sense assegurança, ha contribuït a desestabilitzar el ja fràgil equilibri del ram de les asseguradores d'automòbil, moto i ciclomotor. Així doncs, el sector de les assegurances es mou en aquest difícil context, condicionat per l'extrema competitivitat comercial i amb l'esperança que el nou Fitxer Informatitzat de Vehicles Assegurats (fusió de les dades de les companyies asseguradores i de Trànsit) permeti identificar els vehicles sense assegurança. També estem esperant la posada en marxa d'una nova eina informàtica imprescindible per aplicar les tarifes de forma personalitzada a les característiques i el risc de cada client i que, hores d'ara, depèn de l'aplicació de la Llei de Protecció de Dades (LORTAD). No obstant això, cal tenir present que les primes comercials d'enguany s'han igualat a les del 1995, moment en què es va iniciar una davallada de preus a causa de la guerra comercial establerta per guanyar clients davant l'entrada de les companyies asseguradores telefòniques i de la posada en vigor del barem d'indemnitzacions per lesions, amb el qual les companyies esperaven que el control de les indemnitzacions faria baixar els costos sinistrals. Els conductors, encara que hagi estat per pocs anys, ens hem pogut beneficiar d'aquestes rebaixes. Pel que fa a les assegurances de motos i coclomotors per als menors de 25 anys, aquest col·lectiu està ensopegant amb serioses dificultats per contractar l'assegurança obligatòria. Si bé és cert que els joves motoristes -sobretot nois- menors de 25 anys són els conductors amb més accidentalitat a la carretera, també cal recordar que el nou Conveni d'Assistència Sanitària obliga a les asseguradores de les motos a assumir totes les despeses mèdiques en cas de sinistre amb un altre vehicle, hagi estat o no responsabilitat del motorista, amb el consegüent mal resultat econòmic per al ram en qüestió. |
|
|
|