1. No hi ha hagut en absolut una victòria militar dels països agressors, tot i havent-se produït una victòria política en la guerra de Kosovo »
2. Les pèrdues estrictament militars han estat molt superiors en el bàndol agressor que en el Iugoeslau »
3. El propòsit de la agressió no era, naturalment, cap intervenció humanitària per a protegir els drets humans de la població albaneso-kosovar »
4. No s'estava produïnt cap genocidi a Kosovo, ni tan sols es produí després de l'inici dels bombardejos »
5. El UCK o Exèrcit d'Alliberació de Kosovo és una organització terrorista, manipulada per la CIA i el BND alemany, i no el legítim representant del poble kosovar »
6. L'èxode de milers de kosovars després del 24 de març era plenament previsible i tenía que servir, a posteriori, per a justificar el injustificable, el bombardeig d'un poble d'un Estat Sobirà contra totes les normes internacionals »
7. Iugoeslavia no podia fer res per a evitar l'agressió »

1. «
   La prova de què l'Exèrcit Iugoeslau no ha estat batut en el camp de batalla és que l'acord Ahtisaari-Chernomyrdin, acceptat per el Parlament de Belgrad, per el G-8 y, finalment, pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, millora sensiblement l'ultimatum de Rambouillet.
   L'article vuitè de l'Apèndix B (es pot consultar íntegrament a: http://www.balkanaction.org/pubs/kia299.html ), que es va intentar mantenir en secret (veure l'article del 29 d'abril de 1999 http://www.wsws.org/articles/1999/apr1999/shea-a29.shtml o http://www.wsws.org/articles/1999/apr/1999/yugo-a14.shtml ), tornant a les velles tradicions diplomàtiques de l'època de les dues guerres mundials, establia la ocupació militar il·limitada de tota Iugoeslavia per part de tropes de la OTAN, un referèndum d'autodeterminació de Kosovo en tres anys i res sobre la desmilitarització del UCK
   Pel contrari, l'acord finalment aplicat estableix la ocupació militar tan sols de Kosovo, per tropes sota el mandat de la ONU, amb tropes russes incloses, no hi ha un horitzó d'independència per a Kosovo, ni referendum d'autodeterminació i sí el desarmament de la guerrilla del UCK
   
   Aquestes millores contrasten sensiblement, no tant amb l'ultimatum de Rambouillet, sinó amb les declaracions de les setmanes inicials de guerra, quan la OTAN sí esperava una victòria militar: llavors es va parlar de la ocupació de Belgrad, de la caiguda, detenció i judici de Milosevic, de la aniquilació de l'Exèrcit Federal Iugoeslau, de la ·tabula rasa" a tota situació iugoeslava a caprici dels atacants, de què no hi havia res a negociar... (veure l'interessant article http://www.zoran.net/afp/text/Simovic/ending_game.htm ).
   
   El balanç militar real, després de 11 setmanes d'agressió de 19 països amb més de 1.200 avions ha estat: tres carros de combat iugoeslaus destruïts, algunes peces d'artilleria i 169 soldats morts (veure http://www.worldnetdaily.com/bluesky_hackworth/19990702_xcdha_spinners_s.shtml ), després d'haver efectuat prop de 50.000 sortides amb la aviació, d'haver llançat dotzenes de milers de missils de creuer, de bombes "cluster", de grafit, de pulsació electromagnètica, d'urani empobrit,... tot això en un territori del tamany de la província de Lleida contra un exèrcit amb armament dels anys 70.
   Aquest fracàs militar ha estat "compensat" amb la política de destruïr la base econòmica i material per a la supervivència de la població civil (ponts, escoles, hospitals, refineries de petroli, mitjans de comunicació, potabilitzadores d'aigua, fàbriques, ferrocarrils, carreteres, i amb ells uns 5.000 civils. Mirant la "rentabilitat econòmica" d'aquesta guerra, ressalta que:
   
   
   • Per cada militar mort en les guerres del segle XX, han mort 10 civils; en aquesta guerra, 30.
   • Per cada vietnamita mort, els contribuents nord-americans tingueren que gastar uns 4.000.000 de pessetes (uns 26,000 dollars USA) al canvi actual; en canvi, per cada iugoeslau mort, els "humanitaris" i benpensants contribuents tindrem que pagar uns 1.600.000.000 de pessetes (uns 10.300.000 U$), que s'eleven, si només tenim en compte els militars, a uns 304.700.000 U$ per soldat mort. Això s'explica, en gran part, per el fet de què la finalitat última de les guerres imperialistes és produïr beneficis a les grans companyies financeres, i els que paguen són, a fí de comptes, els treballadors.
   • Les xifres abans mencionades només es refereixen a les despeses reals militars, de manera que si incloguéssim la reconstrucció de la zona, s'haurien de duplicar de llarg les quantitats.
   
   Per últim, ha vingut a confirmar aquesta interpretació la fulminant destitució del general en cap de la OTAN Wesley Clark .
   
   Un altre aspecte d'aquest fracàs és el què ha sembrat el UCK que, amb els seus 30.000 combatents armats i entrenats per la CIA i el BND (veure l'article de 29 de Juny de 1999 en la revista del ICFI: http://www.wsws.org/articles/1999/jun1999/koso-j29shtml ) no només no ha aconseguit "alliberar" Kosovo, ni obrir les portes a la invasió per terra de les tropes de la OTAN, sinó que ha estat escombrat per les forces de l'exèrcit federal iugoeslau, al preu de 150 baixes i de procedir al desallotjament en les zones de combat de la població albano-kosovar, pressuntament simpatitzant amb el UCK; pràctica que per sí mateixa no té res a veure amb el genocidi (tal i com explicava K.S.Karol en un article aparegut a "El Pais") i que, per altra part, s'efectúa en totes les guerres, tan civils com internacionals o en lluites de "contrainsurgència": en la guerra dels boers, al Vietnam, a Palestina, o en la Segona Guerra Mundial.
   
   A la vista d'aquesta "no derrota" militar de Iugoeslavia (és evident que els serbis no han près Washington), Com s'explica la "rendició" iugoeslava que entrega una part del terrirori a la ocupació estrangera i a cents de milers de conciutadans a terribles represàlies?
   
   Hi ha dues raons fonamentals:
   
   
   • Que el poble iugoeslau no està fent una revolució, i per això no té la moral revolucionaria que tenien els vietnamites, els cubans o els xinesos en les seves revolucions respectives; no hi ha perspectives de canvi, ni una organització de masses amb la que sentir-se identificats, ni una ideología o dirigents respectats. Milosevic es, per tant, políticament dèbil, tot i que temporalment la indignació i l'esperit de supervivència dels iugoeslaus puguin haver estat suficients per a mantenir la moral de guerra elevada.
   • Que USA estava a punt d'implementar una ofensiva irrestricta contra la població civil ( “Nothing went according to plan“ le Nouvel Observateur de 1 de Julio de 1999, Vincent Jauvert ), l'anomenada tercera fase.
   
   Una altra pregunta és Com ha estat possible que resistís l'Exèrcit Iugoeslau una tempesta letal com la que ha rebut? Amb imaginació (veure Robert Fisk a The Independent: http://www.zoran.net/afp/text/independent/how_fake_guns.htm o bé Venik a http://www.members.xoom.com/_XOOM/ggromozeka/aviation
   
   Davant de tot això, la verdadera victòria dels USA i els seus auxiliars ha estat, sobretot, aconseguir manipular de forma tan complerta la consciència de gran quantitat de persones, inclús "intel·lectuals d'esquerres", utilitzant una perfecta unanimitat dels controlats mitjans de comunicació de masses. Aquest control monolític ha estat possible, entre d'altres coses, per la fonamental transformació dels anomenats "Partits Socialistes". Les èlits en el poder als USA han après una part de la lliçó de la guerra del Vietnam: el mite de la derrota a causa d'una opinió pública que lligà les mans a l'exèrcit, impedint-li la victòria, ha donat lloc a prendre com a primer objectiu de la política en la guerra el impedir l'arribada d'informacions contrastables al públic, de manera que aquest no pogués percebre les baixes reals de la OTAN (que, com veurem més endavant son sensibles), o una idea real de les dels iugoeslaus, i això a conseqüència d'una manipulació brutal de falsetats sobre una suposada neteja ètnica i un fals genocidi. El cert és que el derrotisme americà és un fals mite: la consciència de la derrota i de la inutilitat de la guerra (que no de la seva brutal injustícia) arribà només als nord-americans després de 10 llargs anys d'intervenció al Vietnam, i amb l'arribada de dotzenes de milers de cadàvers i centenars de milers de ferits i mutilats, i no per unes imatges realistes obra d'heroics periodistes.
   
   Aquesta vegada doncs, la NATO ha aconseguit mantenir, per un breu espai de temps (el suficient) l'engany sobre tots els aspectes rellevants del conflicte (veure http://www.wsws.org/articles/1999/jun1999/sheaj17 ), de manera que no s'ha produït cap reacció decisiva anti-bèlica per part de les masses treballadores dels països agressors.
   
   Un altre dels "democràtics" i "humanitaris" procediments ha estat el bombardeig de les instal·lacions de la Radio Televisió Serbia, amb massacre dels seus treballadors inclosa.
   
   
2. «
   Un aspecte rellevant, tan del resultat militar de la guerra com del paper vital de la supressió d'informació per part de les potències agressores, és el fet de la ocultació (exitosa) de les baixes reals, en avions, helicòpters i soldats. Oficialment, la NATO ha perdut mitja dotzena d'avions i un parell de pilots. En canvi, molts indicis ens permeten entreveure que la pèrdua real d'avions ha estat de centenars (veure les següents fonts: http://www.members.xoom.com/_XOOM/ggromozeka/aviation/natodown.html ; http://www.members.xoom.com/_XOOM/ggromozeka/aviation/planesreturning.htm ; http://www.members.xoom.com/_XOOM/ggromozeka/aviation/natodowntable.htm
   
   Segons aquestes fonts (bàsicament provinents de la intel·ligència militar russa i de testimonis presencials), un o dos bombarders B-2 "Spirit", valorats cadascun en 2,000,000,000 U$, cinc B-52, varis F-117, setze AH-64 "Apache", etc. haurien estat abatuts.
   
   
3. «
   Tal i com observen Noam Chomsky i altres ("Més enllà de la retòrica", primer article aparegut d'un intel·lectual de prestigi amb reflexions serioses sobre el significat de l'agressió contra Iugoeslavia; Rafael Poch de Feliu "El fraude de la guerra humanitaria" a Le monde Diplomatique d'Abril de 1999), la política internacional nord-americana sempre ha tendit a violar els drets humans, sigui on sigui, en la mesura en què el seu respecte acostuma a colisionar amb els interessos de les empreses nord-americanes.
   
   La pregunta pertinent, per tant, seria Perquè els drets humans dels albano-kosovars en concret coincideixen amb els interessos dels monopolis nord-americans i són, en conseqüència, dignes de ser respectats, a diferència dels dels guatemaltecs, els palestins, els kurds, sudanesos, angolenys, etc.?
   
   El fet és que ara, els mitjans de comunicació de masses, penetrats i identificats amb els governs i els sectors dirigents de la classe capitalista, estan en condicions de presentar qualsevol grup terrorista titella de la CIA com a legítim representant d'un poble que lluita per la supervivència en front d'un estat "salvatge" que intenta la seva aniquilació; o, alternativament, una revolució popular en lluita per la supervivència contra els interessos dels terratinents i de les multinacionals, com un grup de terroristes fanàtics i criminals.
   
   En aquest cas concret, la coincidència d'interessos venia donada per el propòsit de destruïr Iugoeslavia, sigui per a convertir-la en una semi-colònia, sigui com un assaig d'aventures semblants en el territori de la antiga Unió Soviètica, o per la situació estratègica de Iugoeslavia en la ruta del petroli del Caspi i els recursos minerals de Kosovo; pels interessos en el tràfic de drogues i armes, per a aconseguir la ampliació de la OTAN i el buidat de funcions de la ONU (veure http://www.wsws.org/articles/1999/may1999/stat-m24.shtml , http://www.wsws.org/articles/1999/apr1999/kla-a10.shtml , http://www.wsws.org/articles/1999/may1999/glei-m05.shtml ).
   
   Es obvi que el resultat de la "intervenció humanitaria" no ha estat, en absolut, mitigar els patiments dels albano-kosovars, que han passat per l'exili, la destrucció de les seves cases i la creació d'un medi ambient absolutament hostil, potser per generacions (bombes cluster sense esplotar, contaminació dels aqüífers per les dioxines, contaminació radiactiva pels caps de guerra d'urani empobrit, pèrdua de collites, destrucció d'hospitals, escoles, empreses, carreteres, empreses de subministre d'energia...).
   
   
4. «
   No s'estava produïnt, no ja un genocidi, sinó tan sols una persecució ètnica a Kosovo abans dels bombardejos de la OTAN (veure http://www.wsws.org.articles/1999/apr1999/war-a26.shtml )
   
   L'excusa final per als bombardejos, la "matança" de Racak fou un muntatge de W.Walker, el cap de la CIA, organitzador dels escuadrons de la mort salvadorenys ( http://www.zoran.net/afp/text/background/fabrication_of_racak_massacre.htm , http://www.zoran.net/afp/text/background/nine_questions.htm , http://www.zoran.net/afp/text/background/who_is_william_walker.htm , http://www.zoran.net/afp/text/misc2/meet_mister_massacre.htm ) .
   
   En la grotesca acusació del "Tribunal Penal Internacional" contra Milosevic no hi ha cap crim, apart del muntatge de RacaK, anterior als bombardejos que, per tant, no estaven justificats en absolut. Per cert, curiós tribunal un creat per un grup de països, finançat per "fundacions" privades, sense corpus legal definit a aplicar, la jurisdicció del qual no reconeixen els països promotors, els objectius del qual els venen marcats desde fora i els jutges i fiscals del qual (nord-americans i canadencs) utilitzen lleis de paraguay per a procedir (John Laughland, a The Times: “The anomalies of the International Criminal Tribunal are legion“). En canvi, es nega a considerar seriosament la possibilitat de jutjar els responsables dels crims de guerra clarament comesos en el bombardeig sobre Iugoeslavia.
   
   Tampoc rera els bombardejos de la OTAN es va produïr un genocidi, ni res de semblant (veure http://www/wsws/articles/1999/may1999/yugo-m18.shtml ).
   
   
5. «
   La UCK és una organització terrorista, que assassina i segresta civils (serbis i albanesos), crema cases, extorsiona, trafica amb drogues i armes i és entrenada per la CIA i el BND. El seu paper ha estat provocar als serbis de Kosovo i a les forces armades iugoeslaves per a proporcionar l'excusa per a la destrucció de Iugoeslavia (veure Michel Chossudovsky http://www.wsws.org/articles/1999/apr1999/kla-a10.shtml ).
   
   
6. «
   
   
   
   
   
   
   
7. «
   
   
   
   
   
   
   

Josep Mª Reyes