|
|
|
El portapapers és una àrea de memòria que té reservat l'entorn operatiu per a què sigui utilitzada per qualsevol aplicació, on s'hi pot emmagatzemar qualsevol tipus d'informació (text, imatge, so, fórmules, taules, etc.), per a fer-ne còpies o transportar-la d'un programa a un altre.
Les comandes bàsiques que té qualsevol programa per a manipular el portapapers són les següents (normalment aquestes ordres es troben al menú "Edició"): COPIAR (copy): Copia les dades seleccionades cap al portapapers, sense tocar el contingut de l'àrea de treball. Mètode abreviat: Control + C TALLAR (Cortar/Cut): S'emporta les dades seleccionades de l'àrea de treball, i les col.loca en el portapapers. Mètode abreviat: Control + X ENGANXAR (Pegar/Paste): Fa una còpia del contingut del portapapers cap a l'àrea de treball, concretament on estigui situat el cursor del teclat o, si no n'hi ha, on s'hagi picat per última vegada amb la rata. Mètode abreviat: Control + V A part d'aquestes ordres fonamentals, hi ha programes que en tenen diferents variants adicionals. En el portapapers només hi pot haver una cosa a la vegada; si hi copiem quelcom de nou, s'eliminarà el què hi havia abans i s'hi quedarà només allò que hi acabem de posar. El portapapers es buida automàticament quan l'entorn operatiu es tanca, de manera que ens el trobarem buit de contingut cada vegada que iniciem l'ordinador, i per això hem de tenir en compte que el portapapers està destinat a fer-lo servir com a "calaix de sastre" temporal, no per a deixar-hi guardat res definitiu. Hi ha alguns programes (solen ser per a volums grans d'informació) que es reserven sistemes propis de portapapers, de manera que en tancar-los buiden el propi portapapers. Es tracta dels sistemes vinculants, en què el portapapers depèn de les dades originals. Això també sol passar amb Linux, en què cal tenir oberta la finestra d'origen per a poder enganxar les dades a destí. Exemple / exercici: Com duplicar una informació:
Exemple / exercici: Com moure una informació de lloc:
|
|
|
|