Una trentena de cons volcànics i una vintena de colades de lava amansides per la història, travessen les terres de La Garrotxa. Les fúries de la natura s'han convertit avui, com toca, en un parc natural modèlic.

Contava Verdaguer la singular commoció que un dia de 1882 va travessar l'espinada d'aquesta colossal comarca. Fou com "una remor sobtada, seca i aterradora, com la d'un llamp que aterrés una ciutat veïna, fent rodolar les cases, muralles i castells a bocins. Tota la gent de la comarca es desvetllà esglaiada, a excepció dels infants, que, com tenen l'ànima més a prop del cel, se deixen commoure menys pels cataclismes de la terra". Fou un avís, cert, dels terratrèmols que al cap de vint-i-quatre hores havien de devastar les terres de Murcia i Oriola i que deixà un recordatori d'allò que els déus inclements reserven als homes: un gran tros de roca, caigut de la Roca Pastora, prop de Beuda.

Múltiples itineraris

Tan temible sensació no la trobareu en els múltiples itineraris que aquest parc natural prepara per als seus assedegats visitants, però el cert és que en trepitjar el famós cràter del volcà de Santa Margarida, perfecte cercle tel·lúric, hom no deixa de pensar si aquesta sòlida capa de terra i humus potser no és més que una vulgar catifa sota la qual s'amaga, literalment, l'infern. Tots els qui, de petits, l'hem visitat podem contar l'excitació que ens produïa trepitjar aquest cràter. Quan, ja granadets, sembla que res no pugui sorprendre'ns convé prendre el cotxe i endinsar-nos per La Garrotxa (sense conduïr fora de la carretera) a descobrir com aquests rius de lava han fet un paisatge inimitable

Com combinar el creixement humà, la centralització demogràfica i econòmica d'Olot, la protecció del medi i les exigències del turista assedegat de miracles paisatgístics és cosa pròpia de demiürgs, però val a dir que l'actual situació no desmenteix els records d'infància. L'imponent Croscat que tutela la capital comarcal, aquest superb model de volcà strombolià, el con més gran de la Península Ibèrica, foradat durant dècades pels extractors de la preciosa terra volcànica, ha resistit el setge i encara que ferit i esventrat segueix essent el que fou sempre gràcies, cal a dir-ho, a aconseguir que les lleis del parlament Català permetessin clausurar abocadors, netejar rius i convertir l'extens territori d'aquest parc natural en tast de rutes i camins que cobreixen pràcticament la meitat de La Garrotxa partint d'un camp-base sense parió possible: la Fageda d'en Jordà, bucòlica extensió d'arbredes malenconioses que el poeta Maragall va servir en safata a la burgesia barcelonina.

Centre d'Informació

Al Centre d'Informació del Parc natural (Carretera Olot-Santa Pau, Km.4 - Telèfon 972195074) descobrireu la riquesa i complexitat del parc multiusos que en 12.000 quilòmetres quadrats combina tota mena d'hàbitats i ecosistemes en una experiència certament inèdita que té el seu portal majestuós on s'alça el poble de Castellfollit de la Roca.

Virtut inusual d'aquest laberint de sorpreses és que molts dels itineraris són veritables tours excursionistes sense necessitat de calçar xiruques. Sempre a peu, podeu fer tot allò que el cotxe fa massa fàcil. Des de Can Serra i xino-xano podeu fer els dos grans volcans -el Croscat i el Santa Margarida- a través de la Fageda d'en Jordà, on trobareu el monòlit d'homenatge a Maragall. Després, tot pujant cap al coll de Can Batlle, us topareu amb una magnífica església romànica del segle XI, Sant Miquel de Sacot, i en poca estona i després de fer-vos la foto d'honor al cràter de Santa Margarida podeu desviar la ruta, sempre senyalitzada, cap al mateix centre d'Olot. El que cal saber sobre aquest devessall de cultura basàltica, que fins i tot aporta el seu Museu dels Volcans, situat a Olot, tot això que fa la boca aigua podeu saber-ho als salons del Palau Robert, expositor de tresors, llegendes i realitat d'arreu de catalunya.