La paraula "virus" prové de la similitud que ténen els virus informàtics amb els biològics, perquè aconsegueixen la seva reproducció i expansió en llocs no desitjats, i el més habitual és que les seves accions causin problemes a l'entorn on s'allotgen.

Un virus informàtic no és més que un programa molt petit, que naturalment l'ha dissenyat una persona (o persones), i aquest disseny sempre respon a algun objectiu. Naturalment els més temuts són els què tenen com a objectiu la destrucció de dades i/o malfuncionament d'un equip informàtic. Heus ací alguns dels possibles objectius de qui programa virus informàtics:

• Superar competitivament l'enginy d'altres virus ja existents, i així satisfer l'egoista i temerària autoestima d'un programador informàtic
• Difondre la por entre els consumidors de la informàtica, i incentivar així la compra de productes antivirus
• Recollir dades de caràcter personal, com el correu electrònic o contrassenyes d'accés
• Obrir vies de difussió de publicitat de forma que l'usuari no pugui controlar el què veu per pantalla
• Difondre la por entre els consumidors de la informàtica, i fer-los pensar que el programari de pagament és més segur
• Malmetre sistemes informàtics grans (d'empreses o institucions), per algun odi personal

Hi ha algunes característiques típiques dels virus informàtics:

• Són petits (de poca grandària en memòria) per tal de passar desapercebuts, i transmetre's amb més facilitat.
• La seva primera tecnologia es basa en els enginyosos mètodes per a poder-se transmetre a més d'un equip informàtic.
• Són d'autoria anònima, naturalment per la seva ilegalitat, l'autor no facilita ni dóna pistes sobre la seva identitat ni origen de la còpia.
• En el cas dels virus destructius, quasi sempre es manifesten força temps després d'haver arribat a un sistema informàtic, per tal de tenir temps de propagar-se abans no se'n sàpiga la seva presència, i també per a dificultar que s'investigui sobre la via d'infecció.

Gran part dels virus que poden haver són només proves o reptes personals de programadors informàtics, així que no sempre tenen un objectiu destructiu.

Un virus destructiu és un programa que només manipula dades i programari de l'equip, però pràcticament mai pot arribar a afectar el maquinari d'un ordinador. Això vol dir que tot el què pugui destruïr un virus, sempre i quan se'n tingui còpia de seguretat, pot ser restaurat sense massa dificultat.

Un virus, com a programa que és, per a estar present en un equip necessita ser instal·lat, però naturalment no pot comptar amb la voluntat de l'usuari; i també com a programa que és, no pot engegar-se ni emprendre cap acció fins que algú (o algun altre programa) no l'inicia.
Per tal d'auto-instal·lar-se, un virus necessita ser engegat, així que sempre depèn primer de l'acció de l'humà i segon dels demés programes que funcionen en un sistema.

Heus aquí alguns dels mètodes que utilitza un virus per a engegar-se i arribar a un sistema:

• Iniciant-se junt amb un programa que l'usuari sí instal·la voluntàriament
• Incrustant-se en un programa "sa", per tal d'engegar-se quan l'usuari vol engegar el "bon programa"
• Aprofitant el sector d'arrencada d'un disquet, quan l'usuari posa en marxa l'ordinador amb aquest disquet posat.

Amb exemples més pràctics, es poden enumerar algunes situacions en què un sistema és vulnerable:

• Quan instal·lem programes de pagament sense utilitzar els discs originals del fabricant, o quan són disquets gravables i han estat desprotegits en algun moment, i algun virus s'hi ha pogut gravar.
• Quan engeguem programes que provenen d'un altre equip, sense tenir l'absoluta certesa de què tot l'equip d'origen està ben net de virus.
• Quan engeguem programes que descarreguem d'internet o ens envien per correu electrònic, sense tenir l'absoluta certesa de què la font dels programes és fiable, i neta de virus.
• Quan engeguem l'ordinador deixant un disquet posat, i aquest disquet no està gravat i protegit de fàbrica.
• Quan obrim pàgines d'internet amb Microsoft Internet Explorer o MSN Explorer, les quals tinguin components ActiveX programats, i no podem controlar la fiabilitat d'aquests components.

També tenim altres exemples per a enumerar situacions en què no corre cap nou risc el nostre preciat sistema:

• Quan instal·lem o utilitzem discs comprats junt amb revistes, comprats en una botiga, o de regal; sempre i quan s'identifiqui l'empresa o entitat que produeix aquest programari.
• Quan engeguem programes del propi sistema.
• Quan engeguem l'ordinador deixant un disquet posat, i aquest disquet l'hem formatejat amb el mateix sistema de l'ordinador.
• Quan descarreguem programes d'internet que provenen de les pàgines Oficials de l'empresa o entitat productora, que estigui perfectament identificada legalment.
  Pel què fa al programari que no és de pagament, algunes fonts fiables a la internet són: Actiu informatica, Softcatalà, Mozilla, GIMP, MetaPad, WinRAR, eMule, mIRC, AbiWord, OpenOffice, Mandrake, Red Hat, Debian, SuSe, etc.

Llista de mesures preventives que poden garantir l'absència de virus en un sistema informàtic:

• La instal·lació del sistema operatiu i dels programes posteriors, han de partir d'un sistema net (discs durs en blanc, CMOS de fàbrica), la qual cosa es pot obtenir acabat d'obtenir l'equip quan es compra de nou.
• El sistema operatiu s'ha d'instal·lar emprant només discs originals del fabricant, i que aquests discs no hagin estat mai desprotegits contra-gravació. Una altra opció és que es tracti d'una còpia disc a disc dels discs originals, i feta en un entorn completament net.
• No s'ha de deixar mai cap disquet insertat a la disquera quan s'apaga o s'engega l'equip, excepte que s'hi vulgui iniciar el sistema (des del disquet net).
• No s'han de descarregar mai arxius executables (amb extensions .exe .com .dll .bat .pif .cmd .vbs , i d'altres) d'internet, ni obrir-ne tampoc quan venen adjunts amb un missatge de correu electrònic.
• No obrir mai arxius executables (amb extensions .exe .com .dll .bat .pif .cmd .vbs , i d'altres) d'un disc que hagi gravat algú amb un altre equip, sense que aquest disc vingui garantit per una empresa o entitat productora de programari.
• Quan es conecta a internet, o a alguna xarxa amb equips que no són propis, no donar mai accés desde l'exterior cap al propi disc dur ni disqueteres. Un sistema eficaç és conectar a internet amb un enrutador (router) que disposi de tallafoc (firewall)
• No deixar que altres persones (per exemple nens) utilitzin programes externs sense assegurar-se de la seva fiabilitat.
• Que el sistema informàtic sempre una única persona, i sempre estigui clar a qui cal consultar abans de resoldre qualsevol situació. És essencial preguntar a l'administrador del sistema sempre que hi hagi un dubte.

Els antivirus

Els programes netejadors i protecors contra virus, "antivirus" són un recurs per a frenar l'entrada i perjudicis dels virus quan poden no seguir-se les mesures anteriors ; bé perquè es volen usar programes d'origen incert, o bé perquè no s'han pogut seguir les mesures quan, per exemple, el sistema l'utilitzen vàries persones sense tenir garantida la responsabilitat dels seus actes (com en un PC d'ús públic).
Si instal.lem un programa antivirus, hem de saber que aquest afectarà al rendiment del sistema informàtic, i hem de tenir molt present que segueix essent imprescindible seguir les mesures preventives.

Hi ha dues maneres de saber que NO HI HA virus en un sistema:

• Que s'hagin seguit les mesures preventives, esmentades al capítol anterior.
• Que un tècnic o una empresa de manteniment/antivirus garanteixin la netedat del sistema. En aquest cas només es garanteix aquesta netedat en el moment que s'hagi fet la diagnosi.

En qualsevol altre cas, sempre s'ha de comptar amb la possibilitat de què un dia o altre, en el sistema informàtic hi pugui córrer algun virus informàtic.

Hi ha també una sèrie de símptomes que ens han de fer saber/sospitar que SÍ HI HA virus en el sistema:

• Que un programa antivirus (original i que no se li hagi acabat la vigència) en detecti.
• Que a partir de cert moment del sistema desapareixen dades, sense que les hagi pogut eliminar ningú.
• Que, sense estar previst a l'ordinador, apareguin missatges de burla, manifestos extranys, o de xantatge.
• Que algun arxiu del disc incrementi el seu tamany sense que l'hagi manipulat l'usuari.
• Que dia rera dia, l'equip fa més lentament totes les operacions.
• Que a partir de cert dia un programa es bloqueja en ser engegat.
• Que un bon dia no tenim accés al disc, que el sistema operatiu ja no s'inicia, o que ha desaparegut tota la informació.