Protocol 320 d'estil HTML

Recomanació HTML320 d'Actiu informatica del 12/11/2001
Català / Catalan
Castellano / español / spanish
English / inglés / anglès

La següent normativa ha de servir per a la generació de tots els documents HTML.
És feta a motiu de compatibilitzar les pàgines amb navegadors actuals i futurs, així com amb especificacions futures de HTML, i també de normalitzar els mètodes i línies de disseny per part de desenvolupadors d'internet.
Com a "Protocol HTML320" o "Protocol 320 d'estil HTML" només és vàlida la documentació referida a la direcció d'internet http://www.actiu.net/infordoc/html/html320/.

Degut a què aquesta normativa s'ha elaborat durant l'any 2001, és molt corrent trobar documents que no la compleixen, els quals han estat creats des del 1997.

Com a vocabulari propi del document, s'utilitza la paraula marca per a designar el tag o etiqueta HTML, i la paraula clàusula per a designar el "niu" de continguts que formen l'apertura, contingut afectat i tancament d'una marca (És a dir, només forma una clàusula una marca que té apertura i també tancament; la clàusula més llarga que tindrem serà sempre la formada per <html> i </html>).
Alguna part d'aquest document es veu correctament amb navegadors que interpretin taules (table, tr, td) i codis de doble-cometa (34), major-que (gt), menor-que (lt) i espai (nbsp).

Aquesta normativa pressuposa que ja es respecta la legalitat vigent i l'especificació HTML 3.2 que va emetre W3C el 14/1/1997.
Només hi haurà algunes excepcions:
  • Es pot fer ús de les parceles (frames) normalitzades amb l'especificació HTML 4.01 que va emetre W3C el 24/12/1999.
    Per aquest cas, és necessari utilitzar la clàusula <noframes> donant alternativa als navegadors que no suportin el parcelatge. Queda descartat l'ús de la marca <iframe>.
  • Es pot fer ús de la marca no normalitzada <embed> per a integrar continguts multimedia. Segueix un exemple de la seva sintaxi:
    <embed src="nomfitxer.ext" width="2" height="0" autostart="true" loop="false">
  • Es pot fer ús del valor d'atribut "justify" per a l'aliniació d'elements (div, h1...h6, p, td, th, tr), segons el previst en l'especificació HTML 4.01 que va emetre W3C el 24/12/1999.
    Com que per defecte l'aliniació es fa cap a l'esquerra, això no ha de comportar cap problema per als navegadors que no ho interpretin.
  • Per a altre tipus de continguts excepcionals (com per exemple, Macromedia Shockwave Flash, VRML, RealAudio, etc.) cal tenir prevista sempre la solució alternativa per al navegador que no ho suporti.
  • Es pot fer ús de marques i atributs HTML d'especificacions W3C posteriors a la HTML 3.2, sempre i quan no en depengui la correcta visualització amb un navegador que no contempli aquestes marques o atributs.




Recomanacions sobre la creació de documents HTML



En el moment en què ens concentrem en la composició de cada pàgina HTML ens tornarem a trobar en primer pla qüestions relatives al disseny. També haurem de tenir clar quines marques HTML anirem a utilitzar.

  1. Quines ampliacions HTML utilitzar?

    Encara que ja estigui establert HTML 4.0 i XHTML i tinguin influencia sobre aquest protocol això no significa que podem llançar per la borda el "passat". Una de les qüestions més polèmiques recau sobre l'elecció de les marques HTML a utilitzar. Amb HTML 2.0 s'establí una espècie de norma mínima en la creació de documents HTML. Les ampliacions dels fabricants de navegadors així com les especificacions HTML 3.2 i 4.0 ofereixen tota una sèrie d'alternatives per a codificar les pàgines HTML. L'inconvenient d'aquestes "alternatives" és que molts documents només es reprodueixen correctament i de la forma esperada en un determinat navegador. Els usuaris d'altres navegadors no poden veure res o, com a molt, un document incomplert. Per tant com autors web tenim la opció, i la responsabilitat, de prendre una decisió:

    1. HTML per a puristes

      Si ens trobem entre els puristes, o com a mínim els nostres coneixements parteixen d'aquest cercle, pràcticament estarem condemnats a HTML 2.0, tot i que també en aquest cas haurem d'observar alguns principis bàsics:

      • Hem d'utilitzar únicament marques lògiques per a descriure documents (per a permetre al navegador la seva correcta conversió)
      • En inserir gràfics, tinguem present que també existeixen navegadors orientats a text, o situacions en què l'usuari desactiva la representació de gràfics. Hem d'incloure, per tant, a cada gràfic un text dins l'atribut alt

      Hauriem de prescindir de formularis i, a ser possible, inserir únicament gràfics GIF, tot i que l'ideal seria renunciar completament a l'ús de gràfics.

    2. HTML per a "fenòmens"

      L'altra cara del desenvolupament està representada per conceptes com HTML 4.0, Fulles d'estil, JavaScript, MM-Flash, etc. Si la nostra activitat es centra en les noves tecnologies o si desitgem mostrar de què són capaços els navegadors moderns (o quines són les seves limitacions), recorrerem a les noves marques HTML 4.0. Equiparem els nostres documents amb fulles d'estil i utilitzarem amb generositat llenguatges script. I per suposat també haurem de retre el just tribut a les noves ampliacions HTML que cada fabricant introdueix en el seu navegador. Llavors ens podrem incloure entre un grup de creadors i creadores vanguardistes i, al mateix temps, tenir la certesa de que només uns pocs lectors i navegadors podran veure correctament els nostres documents. Encara hi ha i continuarà havent gent que no actualitzaran immediatament el seu equip amb l'últim navegador d'internet ni tampoc amics de "amuntegar" innumerables plugins en el disc dur.

    3. HTML per a la resta del món

      Provablement els dos casos extrems que acabem d'esmentar no són representatius per a la majoria dels creadors HTML. De tota manera, com a autor no hem de deixar de reflexionar sobre qui són els lectors de les nostres pàgines i quines conseqüències en deriven:

      • La major part dels navegadors actuals que accedeixen a la internet són compatibles amb HTML 2.0. Si ens limitem a aquestes marques comptarem amb una alta provabilitat de que la immensa majoria d'usuaris pugui llegir els nostres documents i veure'ls en el seu navegador tal i com nosaltres els hem dissenyat.


      • La pràctica ens mostra que un gran percentatge d'usuaris va adquirir absoluta confiança en Netscape 3.0 i Microsoft Internet Explorer 4.0 (i en les seves versions posteriors). Això significa que les ampliacions HTML per a Netscape/Mozilla i Microsoft també solen estar disponibles. En analitzar les extensions ens trobem que moltes marques i atributs gaudeixen del suport necessari en ambdós entorns de navegació. HTML 3.2 ha pres nota d'aquest fet i ja ha inclòs com a standard en gran mesura les marques i atributs corresponents. Per aquesta raó per a la gran majoria dels usuaris no hauria de suposar cap problema la inclusió de diferents colors, tamanys de font i taules en les pàgines web

      Com que una porció cada vegada major dels documents es genera amb eines com Microsoft FrontPage, Netscape/Mozilla Composer, HoTMetaL, Macromedia DreamWeaver i altres assistents HTML, dependrem de la implementació dels generadors de codi corresponents. Una anàlisi del codi font HTML demostra que, sobre tot, Microsoft i Netscape/Mozilla fan un ús intensiu de marques com <font>, <big>, etc.. En codi HTML generat amb eines-assistent apareix també amb freqüència la marca <center>. Moltes de les eines emprades parteixen de la base que l'usuari utilitza un navegador compatible amb Microsoft o Netscape/Mozilla. Si utilitzem les "ampliacions web" de Microsoft FrontPage dependrem, a més a més del servidor web de Microsoft.

      En teoria disposem de la possibilitat d'adaptar a determinades normatives standard el codi HTML generat amb eines/assistent, tot i que no se sol portar a terme per raons de cost o treball. En alguna ocasió podrem optimitzar manualment el codi HTML de taules. Ens aportarà millors resultats renunciar en aquestes eines, com per exemple la funció Marquee de Microsoft.

      A partir d'aquest reconeixement, aquest tipus de discussió sobre les marques HTML és purament acadèmica. Amb tota seguretat encara existeixen usuaris que depenen de Lynx. Tothom qui desitgi o necessiti escriure per a aquest tipus de clients no tindrà més remei que atenir-se a les premises de l'apartat "HTML per a puristes". Sempre que no recorrem a marques molt especials la majoria de navegadors no tenen perquè tenir excessius problemes per a representar els documents de forma acceptable. I molt més si tenim en compte que serveis en directe (online) com AOL o Compuserve integren i llicencien els navegadors de Microsoft i Netscape/Mozilla. També estan disponibles aquests navegadors, o altres alternatius, per a altres plataformes / sistemes operatius. Sota aquestes condicions aconsellem, no obstant, seguir com a recomanació el Protocol 320 d'estil HTML l'objectiu del qual és compatibilitzar les pàgines amb navegadors presents i futurs, sense renunciar a noves possibilitats de moderns i potents navegadors.

      Si és possible, provem els documents en els dos navegadors més populars (Microsoft Internet Explorer i Netscape Navigator/Mozilla Firefox).

      Ja s'ha esmentat abans: El mitjà de publicació i els lectors-objectiu determinen les marques que podrem utilitzar. Generalment els grups tancats d'intranets solen estar ja delimitats pel seu equipament de maquinari i programari, és a dir, podem saber a priori amb quins navegadors treballen. Amb quelcom similar ens trobem en els projectes en CD-ROM on, si és necessari, s'hi pot incloure un navegador i detallar els requisits de maquinari i programari en la coberta del disc. En aquests dos casos, el creador HTML podrà ignorar moltes limitacions que ell mateix s'imposa en publicar a la web d'internet.

      En projectes més grans és recomanable utilitzar eines especialitzades per a generar i mantenir el codi HTML. Aquestes eines solen contemplar també l'administració de projectes. Així mateix, és convenient disposar de plantilles, que ens facilitaran la creació de pàgines. Moltes eines ofereixen aquestes plantilles en la seva distribució standard.


AtribucioNo comercialSense derivats